dijous, 11 de juny de 2009

La Sèquia

A principis del segle XIV, la manca de pluja de mès de set anys a Manresa i la seva comarca i molt especialment el 1336 i 1337, va fer que la majorìa de la poblaciò patissin la misèria.
L'any 1339 continuava la mateixa situació i va ser a les hores cuan els consellers de la ciutat van decidir portar a terme un agosarat projecte que se'ls acudì: construir una sèquia que conduís aigua desde el riu Llobregat fins la ciutat.
Es van encarregà als plànols al mestre d'obres barcelonì Guillem de Catà. El Rei Pere III, el Ceremoniós, va donà el seu vist-i-plau al projecte. Tot seguit es començaren las obres en el terme de Balsareny. Cuan la obra va entrar en propietats del bisbe de Vic, aquet s'oposà enèrgicament que passés el canal per les seves terres
Amb protestes i requeriments, els manresans continuaran la obra, fet que el bisbe sancionà amb l'excomunió i l'entredit als manresans.
Van passar uns anys amb pleits i protestes per amdues parts i el 1345, segons llegenda popular ò imaginació d'escriptors d'èpoques posteriors va tenir lloc un fet excepcional a l'esglèsia del Carme. Segons el notari Pere de Bellsolà, el dia 21 de Febrer del mateig any una vintena de persones vegueren un signe clar i fulgent semblant a una estrella que surgì prop l'altar de la Stma. Trinitat i pujà suaument fins a la volta de l'esglèsia.
Per aquet fet ò mes aviat per las intervencions del Rei, de l'abat de Ripoll, del prìor del Carme i de l'abat de Montserrat, el prelat vigatà de llavors, Galceran Sacosta, concedì el perdò als manresans i las obres es van reanudar.
Desprès de moltes traves i paralitzacions les obres van concloure i l'aigua va arribar definitivament a las portes de la ciutat el 1363, 24 anys desprès d'haver-les començat. Malgrat això fou fins el 1383 cuan s'aconsegueix que les aigúas del Llobregat entrin dins els murs de Manresa.
La Sèquia ò siquia, segons molts comarcans, comença a sota el castell de Balsareny, a l'anomenada resclosa dels manresans. Es un canal majoritàriament de terra pel cual discorre el cabal de la concessiò i conserva l'aspecte i les caracterìstiques pràcticament idèntique de quan es va construir, constituin un dels patrimonis històrics mes valuosos de la ciutat. La traçada d'aquest canal es una construcciò de 26,3 quilòmetres.
Va de l'esmentada resclosa dels fins el parc de l'agulla a lèntrada de Manresa. En el seu recorregut passa per aqüeductes-viaductes, 71 pontarrons o petits pont i de dues mines subterrànies. La mina del balç de Balsareny ès de 509,7 m i la del màs de les Coves de 159,3 m.Tè un desnivell de solament 10,63 m. i la mitjana de pendent ès de 0,0004%. La dotació de la sèquia es de 1000 l/segon.
En el decurs dels anys, s'han fet algunes petites reparacions però cap d'elles ha modificat el traçat de la sèquia, dels aqúeductes-viaductes i mines, excepte l'aqüeducte del Vilar a Sallent que a causa dels problemas en la base, motivats per l'erosiò en el subsòl que fan les mines de potassa, es va fer un gran sifò, quedan inutilitzat al mateig. L'ajuntament de Manresa es el propietari l-legitim d'aquesta canalitzaciò gòtica. Tambè els propietaris dels terrenys per on passa tenen dret secular de regatge.
Peró el major èxit de la Sèquia és que, sis segles després, continua en plè funcionament i subministra tota l'aigua que necessita Manresa i diverses poblacions del Bages.


Aqueducte de Santa Maria i el castell de Balsareny

Cap comentari:

Publica un comentari