dimecres, 24 de juny del 2009

Dades de la sèquia.

ALS 2 D MARÇ D 1680 SE CANA LA CEQUIA QUE FE D LLARGARIA 19080 CANAS 4 PALMS D LA RESCLOSA FINS AQUI.
Placa conmemorativa situada en una façana del carrer Puigterra de Dalt a Manresa, restaurada el 2 de març de 1980.


- L'any 1680, Magì Canyelles i Joan Corrons, van canar la sèquia, donant les seguents mides:

- Llargada del canal des de la resclosa a l'agulla 26,319 km.

- Desnivell des de la resclosa i l'agulla 10,630 m.

- Velocitat mitjana del aigua 0.40 m/s.

- Cabal de concesiò 1.250 l/s.

- Extensiò actual de regadiu 800 Ha.

- Llargada dels braçals de regatge 12,173 km.

-Capacitat del llac de l'Agulla 200.000 m3.

- Poblaciò depenent del canal 83.000 habitants.

-Volum diari d'aigua a ùs domèstic i industrial 38.000 m3.

-La pendent mitja es de 4/10.000 o lo que es lo mateig 40 cms cada kilòmetre.

- L'aigua triga unas 18 horas en fer tot el recorregut.

- La Séquia comença poc temps després de que el rei PereIII concedis el privilegi de l'obra, el dia 23 d'agost de 1339.

-Arquitecte de l'obra: Guilem Catà.

-S'aturan el 134o cuan son excomunicats els consellers de Manresa i aquesta va sè declarada en entredit per el Bisbe de Vic.

-Es reinicìen el 19 de Novembre de 1945, cuan es firmen las bases de la concòrdia a la ciutat de Vic i confirman aquesta concòrdia el papa Clement VI, estant a Avinyo (França), el 12 de Juny de 1346.

-S'acaba feliçment el 1383.

-La sèquia pasa pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós, Santpedor i Manresa.

-Al 1584 Manresa perd un litigi amb el Sr. de Balsareny i tè de donnar a perpetuitat 6 parells de capons per Nadal. Actualment, representans de Manresa portan cada any els 6 parells de capons al castell de Balsareny.

-En total son de 31 ponts i 71 pontarrons.

-Tots els ponts son aqüeductes i viaductes.

-Tota la sèquia es descuberta, excepta uns trams desprès de la resclosa, la mina del Balç a Balsareny (avui fora de servei), la del Mal Pas i la zona urbana de Sallent i la mina de les coves de 321 metres, l'ùnica cobertura desde l'inici de la seva construcciò.

- Al fons del canal es poden trobar las pedres que varen servir per anivellar.

- La concessiò de la Sèquia es actualment de 1245 l/s: 1000 litres/s. per la ciutat de Manresai la resta per las poblacions de Sant Fruitòs del Bages (99,76 l/s), Santpedor i Castellnou el 64,31 l/s,

Sant Joan de Vilatorrada de 78,14 l/s, Sant Salvador de Guardiola de 5 l/s, tambè a Callùs i en cas d'emergencia al Pont de Vilumara i Rajadell.

-Dels 1000 l/s concedits al 1339 per el rei Pere III, actualment un cabal de 230 l/s ès destinat a ùs urbà i 770 l/s a regadiu de las 800 hectàreas inscrites.

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 14 de juny del 2009

Castell de Balsareny

El castell de Balsareny

El castell de Balsareny,està ubicat dalt d'un turó, sobre el poble de Balsareny, és una fortificació ja datada el 923 i es bon exemple de fortalesa d'estil gòtic civil català. Ha estat vinculat de sempre al llinatge dels Balsareny i es troba en un excel·lent estat de conservació.
Enfilat en un turó de 420 m a la vora dreta del riu Llobregat, avui és ben visible des de l'Eix del Llobregat, des d'on el castell destaca amb els seus marlets airosos. La vista sobre el riu i el poble de Balsareny és excel·lent. També es poden veure les torres de Castellnou i Castelladrall.
La construcció actual força ben conservada té elements dels segles XIV i XV i es va refer al XIX.
Al costat mateix del castell es troba la capella romànica del segle XII, amb modificacions posteriors, de la Mare de Déu del Castell.
Arran de la rebelió del godo Aissó, els anys 826 i 827, tot el Bages va quedar despoblat fins que Guifré el Pilós el va repoblar els anys 877 al 883, construint esglésies, monestirs i rebastint castells vora el Llobregat, des de Balsareny fins Manresa.
En els segles X i XI, una família que duia el cognom de Balsareny es va instal·lar i va ajudar a la reconquesta de la terra que era en mans dels sarraïns. El primer personatge que apareix amb aquest nom és un vicari comtal, Guifred de Balsareny. El seu fill Guillem substituí el cèlebre abat Oliba com a bisbe de Vic, i la seva néta Guisla es casà amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I.
Des de finals del segle XI fins el XIII era regit pels senyors de Manresa, després va passar a Guifré Guitart i el 1102 al seu fill Bernat Ramon i Pere Bernat de Manresa.
El següent senyor va ser Ramón de Peguera, que el va comprar a Mateu de Balsareny l'any 1281. El seu besnét homònim (mort l'any 1388), que fou conseller de Pere III el Cerimoniós i majordom de la reina Elionor de Sicília, va fer reconstruir el castell donant-li la forma i estructura que avui coneixem. En aquest castell es va allotjar el rei Joan I, que va elogiar la qualitat dels seus vins que van ser presentats per a l'ocasió al rei.
L'any 1339, el rei Pere III el Cerimoniós concedeix a la ciutat de Manresa la construcció d'una sèquia que començava sota el Castell de Balsareny. L'any 1392, el fill del rei sojorna tres dies allí, que llavors era propietat d'Andreu de Peguera.
La família Peguera va continuar al Castell fins el 1497. El segle XVI els propietaris són els Oliver fins els inicis del segle XVII quan el bandolerisme s'apropia de la zona. El Castell va ser un refugi clau pels bandolers.
Dels Oliver als Corbera, però per poc temps ja que va passar als De Martín a finals del segle XIX. Amb el cassament dels descendents va passar als marquesos d'Alòs i De Martín, actuals propietaris.
La família propietària actual, els marquesos d'Alòs, hi mantingueren la seva residència fins a l'any 1976.
Es un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central. De forma pentagonal, conserva l'edifici central majoritàriament del segle XIV però amb vestigis de l'època romànica, com la resta de filades de pedra de la part septentrional i l'estructura del pati. Té dues plantes. La inferior està estructurada al llarg d'un pati, quasi rectangular, envoltat d'una galeria amb diverses cambres destinades als servidors i guardians, el celler (on encara hi ha una tina), les quadres i la masmorra. A la superior s'hi accedeix per una escalinata que porta a altres dependències: cambres, cuina i salons. Totes les cambres d'aquesta planta són cobertes per un sostre de bigues. Al cim hi ha els merlets, amb una espitllera al mig, característics dels darrers segles medievals.
Cal destacar-ne, sobretot, la canalització d'aigua per dues canonades de pedra des de les teulades que conflueixen en una gran cisterna, amb un brocal, al subsòl del pati.
Durant el segle XIX, es va envoltar amb una muralla exterior i dues torres on es guardava l'artilleria.






La cisterna que hi ha al subsòl tè la boca situada al centre del pati interior i recull l'aigua de la pluja per mitjà de dos pilars de pedra foradats que baixen directament de la teulada i que aqui podem veure'n un entre el fotògraf i el pou.





Esglèsia romànica de Santa Maria del Castell
Interior Santa Maria del Castell


Escut d'armes dels Alòs. Vegem l'ala i el òs al cuadrant superior esquerra.

El Castell a Youtube

Publicat per a Cap comentari:

dijous, 11 de juny del 2009

La Transèquia de Manresa.

Normalment el primer diumenge desprès de la Festa de la Llum es celebra el 21 de Febrer, es fa la Transèquia, que no és altra cosa que seguir tot el recorregut de la Sèquia, des del seu inici a la resclosa dels manresans fins a la seva arribada al parc de l'agulla de Manresa, que és la seva destinació final . Es recorren els 26 kms al costat del canal en unes 5 o 6 hores. Al llarg de l'itinerari es poden accedir a begudes i diversos menjars per anar recuperant les forces, que sens dubte es van deixant al llarg del cami. No existeixen desnivells, sempre se segueix en pla, tinguem en compte que el desnivell només és de 10 metres, inapreciable doncs per els caminadors.
Personalment m'atreveixo a recomanar fer tot el recorregut un dia de primavera qualsevol ( de no gaire calor), dedicar-hi tot el dia i abans si teni-ho temps, documentar-se una mica sobre la sèquia i ha poder ser, llegì el llibre "La Cequia de Manresa" de Joaquim Sarret i Arbós, editat en 1.906 per Estampa Católica de Domingo Vives. Un cop haber comprès l'importància de l'obra, penuries, misèrias, l'entusiasme que van possar els polítics d'aquells temps i l'esperança que tenìa el poble en l'esmentada, podem possar la Motxilla a l'esquena, amb força aigua, fruits secs i algùn que altre entrepà i esterem preparats per visualitza i percebre sensacions, olors i sabors medievals. Sempre serà aquell dia que vare'ho fer la transequia, vare'ho camina durant 26,3 kms al costat d'aquesta fascinant i oblidada obra del segle XIV i que encara avüi quan obro l'aixeta ho dec en gran part a aquells enginyosos pesonatges. Fer la transequia es un orgull i un reconeixement.
Per a mes informacio
La Sequia 1ra. part. Desde la resclosa dels manresans fins a las mines de potassa de Sallent.
La Sèquia 2nª. part. De la potassa de Sallent a les Esglèsias de Santa Maria i Santa Anna de Santpedor.
La Sèquia, tercera i ùltima part De Santpedor al parc de l'agulla a Manresa.
Publicat per a Cap comentari:

La Sèquia

A principis del segle XIV, la manca de pluja de mès de set anys a Manresa i la seva comarca i molt especialment el 1336 i 1337, va fer que la majorìa de la poblaciò patissin la misèria.
L'any 1339 continuava la mateixa situació i va ser a les hores cuan els consellers de la ciutat van decidir portar a terme un agosarat projecte que se'ls acudì: construir una sèquia que conduís aigua desde el riu Llobregat fins la ciutat.
Es van encarregà als plànols al mestre d'obres barcelonì Guillem de Catà. El Rei Pere III, el Ceremoniós, va donà el seu vist-i-plau al projecte. Tot seguit es començaren las obres en el terme de Balsareny. Cuan la obra va entrar en propietats del bisbe de Vic, aquet s'oposà enèrgicament que passés el canal per les seves terres
Amb protestes i requeriments, els manresans continuaran la obra, fet que el bisbe sancionà amb l'excomunió i l'entredit als manresans.
Van passar uns anys amb pleits i protestes per amdues parts i el 1345, segons llegenda popular ò imaginació d'escriptors d'èpoques posteriors va tenir lloc un fet excepcional a l'esglèsia del Carme. Segons el notari Pere de Bellsolà, el dia 21 de Febrer del mateig any una vintena de persones vegueren un signe clar i fulgent semblant a una estrella que surgì prop l'altar de la Stma. Trinitat i pujà suaument fins a la volta de l'esglèsia.
Per aquet fet ò mes aviat per las intervencions del Rei, de l'abat de Ripoll, del prìor del Carme i de l'abat de Montserrat, el prelat vigatà de llavors, Galceran Sacosta, concedì el perdò als manresans i las obres es van reanudar.
Desprès de moltes traves i paralitzacions les obres van concloure i l'aigua va arribar definitivament a las portes de la ciutat el 1363, 24 anys desprès d'haver-les començat. Malgrat això fou fins el 1383 cuan s'aconsegueix que les aigúas del Llobregat entrin dins els murs de Manresa.
La Sèquia ò siquia, segons molts comarcans, comença a sota el castell de Balsareny, a l'anomenada resclosa dels manresans. Es un canal majoritàriament de terra pel cual discorre el cabal de la concessiò i conserva l'aspecte i les caracterìstiques pràcticament idèntique de quan es va construir, constituin un dels patrimonis històrics mes valuosos de la ciutat. La traçada d'aquest canal es una construcciò de 26,3 quilòmetres.
Va de l'esmentada resclosa dels fins el parc de l'agulla a lèntrada de Manresa. En el seu recorregut passa per aqüeductes-viaductes, 71 pontarrons o petits pont i de dues mines subterrànies. La mina del balç de Balsareny ès de 509,7 m i la del màs de les Coves de 159,3 m.Tè un desnivell de solament 10,63 m. i la mitjana de pendent ès de 0,0004%. La dotació de la sèquia es de 1000 l/segon.
En el decurs dels anys, s'han fet algunes petites reparacions però cap d'elles ha modificat el traçat de la sèquia, dels aqúeductes-viaductes i mines, excepte l'aqüeducte del Vilar a Sallent que a causa dels problemas en la base, motivats per l'erosiò en el subsòl que fan les mines de potassa, es va fer un gran sifò, quedan inutilitzat al mateig. L'ajuntament de Manresa es el propietari l-legitim d'aquesta canalitzaciò gòtica. Tambè els propietaris dels terrenys per on passa tenen dret secular de regatge.
Peró el major èxit de la Sèquia és que, sis segles després, continua en plè funcionament i subministra tota l'aigua que necessita Manresa i diverses poblacions del Bages.


Aqueducte de Santa Maria i el castell de Balsareny
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)